Tres maneres de tornar a tu quan les vacances també et saturen

Sovint imaginem les vacances com un temps de descans, llibertat i expansió. I moltes vegades ho són.

Però també poden ser dies de molta intensitat: canvis de ritme, convivència, viatges, soroll, plans, calor, estímuls, expectatives i poca estona real per escoltar-nos.

A vegades tornem de vacances amb la sensació d’haver viscut moltes coses, però d’haver-nos allunyat una mica de nosaltres mateixes. Com si el cos hagués estat present, però l’ànima necessités una mica més de temps per aterrar.

En aquest article et proposo tres maneres senzilles de tornar a tu durant el dia:

1. Al matí: busca un moment de silenci real

De bon matí, abans que la casa es desperti, seu, respira i pregunta’t:

Com estic de veritat?
Què necessita avui el meu cos?
Què he estat sostenint sense adonar-me’n?

Començar el dia escoltant-te t’ajuda a estar més present i connectada la resta del dia

2. Durant el dia: torna al cos abans de prendre decisions.

Quan estàs saturada, és fàcil dir que sí a plans que no et venen de gust, adaptar-te massa, accelerar-te o perdre el contacte amb el teu límit.

Abans de respondre, abans d’organitzar, abans de continuar sostenint el ritme dels altres, porta una mà al ventre i respira tres vegades.

Deixa que el cos també opini.

El cos sap quan alguna cosa és massa. Sap quan necessita pausa, aigua, ombra, solitud, moviment o descans. Tornar al cos és una manera molt concreta de tornar a tu

3. A la nit: fes un petit ritual de recollida energètica

Al final del dia, especialment si has estat en llocs amb molta gent o has viscut moltes interaccions, pots fer un gest senzill per recollir la teva energia.

Dutxa’t amb presència, encén una espelma, posa els peus a terra o simplement tanca els ulls i imagina que totes les parts de tu que han quedat disperses durant el dia tornen suaument al teu centre.

Pots dir internament:

“Recullo la meva energia.
Deixo anar el que no és meu.
Torno al meu cos, al meu ritme i al meu centre.”

Les vacances també poden saturar-nos, i reconèixer-ho no les fa menys boniques. Al contrari, ens fa més honestes amb nosaltres mateixes.