El Temple d'Isis

La Deessa Isis i Maria Magdalena

La saviesa de la Deessa Asherah i de la Deessa Inanna habiten dins la Deessa Isis, de la mateixa manera que la saviesa d’Isis habita dins de Maria Magdalena. Són energies femenines que, d’alguna manera, es passen el relleu mentre s’integren les unes dins les altres, com les matrioixques.

Maria Magdalena, igual que la Mare Maria i altres donzelles essènies, acudiren als Temples d’Isis per iniciar-se en les Arts del Diví Femení. Era una escola de misteris i, per això, els seus coneixements eren orals i només compartits entre iniciades.

Al Temple d’Isis, els elements Foc i Aigua eren sempre presents. La màgia de les sacerdotesses consistia a equilibrar aquestes dues energies a l’interior, integrant el masculí i el femení dins d’una mateixa persona, aconseguint el hieros gamos, la unió sagrada, al cor.

El foc i l’aigua també eren presents en tots els rituals d’unió sagrada externa, quan la dona, representant de l’Aigua, rebia l’home, representant del Foc. Les dones obrien les portes als homes per purificar-los i sanar les seves ferides emocionals i energètiques.

Els homes només entraven al Temple amb el permís de les sacerdotesses i ho feien amb el màxim respecte i amb la consciència que es trobaven en un espai diví.

La dona sacerdotessa era venerada i honorada, i se li atribuïen qualitats divines. Igualment, el seu cos era tractat amb respecte i admiració, com si fos el mateix Temple d’Isis. Es dedicava molt de temps a la cura del cos de la dona, considerat bell en totes les seves formes..

Tot se sostenia des de la puresa del Diví Femení

Un femení que no es comparava amb el masculí, ni per damunt ni per sota, sinó que el respectava com un igual. Un femení que no necessitava vibrar en el masculí per ser reconegut, sinó que trobava el seu valor en la mateixa essència femenina. Un femení ja complet en si mateix i que, des d’aquí, podia honorar i integrar l’energia masculina.

Les sacerdotesses d’Isis practicaven les Arts Femenines, principalment el cant i la dansa. El cos, a través del moviment rítmic, s’alliberava dels lligams kàrmics i trobava la comunicació amb allò diví.

Així mateix, la sexualitat era sagrada, un canal d’expressió creativa per fer baixar el Cel a la Terra. La força de l’energia sexual obria espais alterats de consciència i era una porta als misteris, capaç de provocar grans transformacions. També era una ofrena a la Gran Mare, una oportunitat per agrair a la Terra el seu poder de creació, sosteniment, nutrició i amor infinit.

A mesura que les sacerdotesses superaven els ritus de pas exigits dins l’ordre d’Isis, adquirien aquestes qualitats divines i terrenals i eren considerades Guardianes del canal de llum entre el Cel i la Terra, encarregades de canalitzar allò diví per materialitzar-ho a la Terra.

Tot això ho feien des de l’honestedat de ser dona. La màgia del Temple d’Isis consistia a permetre a les dones la llibertat de conèixer-se profundament per manifestar l’expressió de ser elles mateixes. D’obrir el cor i les ales per volar alt..

I aquesta és també la màgia que sentim les dones quan fem el Pelegrinatge de Maria Magdalena per Catalunya: un camí per descobrir el poder personal i connectar amb la llibertat de l’ànima; allà on cauen els lligams kàrmics, alcem el vol, recuperem la veu i recordem que som divines.

És el camí que ens proposa la Mestra Ascendida Maria Magdalena: recordar que el Temple és interior. Per això, mitjançant les Arts Femenines, igual que feien les sacerdotesses d’Isis, purifiquem l’úter per honorar el poder creatiu, elevem l’energia fins al centre del cor en unió sagrada i, des d’aquí, obrim la consciència per connectar amb allò diví.

En definitiva, com elles:

Recuperem el Sagrat Femení per recordar que som canal de llum entre el Cel i la Terra.

* Fuentes:

IInformació canalitzada directament de la Deessa Isis i de Maria Magdalena.
Records d’altres vides.